Festival Panoràmic 2026

The Stand-in Groom, Erik Kessels i PetriPaselli, Espai d'Arts

Del dv. 16.10.26 al dg. 29.11.26
Gratuït
HORARIS:
Divendres: de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

MEDIACIÓ:
L’exposició comptarà amb dispositius de mediació i accessibilitat.

Entre 1945 i 1976, més de 12.000 parelles italianes es van casar per poders. El servei militar, l’empresonament o les restriccions de mobilitat feien que, en molts casos, un dels membres de la parella no pogués assistir al casament. ‘The Stand-in Groom’ parteix de la història de Mina, una dona de Bolonya que, l’any 1961 i amb 26 anys, es va casar per poders amb Dario, que es trobava a Eritrea treballant com a veterinari. En absència del nuvi, el seu millor amic, Franco, va ocupar el seu lloc durant la cerimònia. Uns dies després, Mina va viatjar fins a Eritrea per reunir-se amb Dario. Va fer el viatge amb el seu vestit de núvia d’encaix dins d’una bossa de plàstic. El moment del retrobament va quedar documentat en una pel·lícula en color. L’exposició i el llibre que l’acompanya, ‘In Almost Every Picture 19’, són fruit de la col·laboració entre l’artista i comissari neerlandès Erik Kessels i el duo italià PetriPaselli. Tots dos han treballat a partir de la història de Mina i del seu casament per poders.

ERIK KESSELS
Erik Kessels és artista, comissari i dissenyador de comunicació neerlandès. Des de 1996 és soci creatiu de KesselsKramer i és conegut pel seu treball amb fotografia trobada i per la seva recontextualització. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat més de 100 llibres i ha desenvolupat projectes com ‘Failed It!’ i ‘Complete Amateur’. També imparteix docència en acadèmies d’art i ha presentat la seva obra en exposicions. Entre els seus projectes hi ha també Europe Archive.
PETRIPASELLI
PetriPaselli és el duo format per Luciano Paselli i Matteo Petri, nascuts a Vergato, prop de Bolonya, el 1983 i el 1981, respectivament. El duo es va fundar l’any 2007. La seva pràctica artística explora la infància i la memòria, tant privada com col·lectiva, mitjançant la instal·lació, el vídeo, la fotografia i els objectes. L’objecte ocupa un lloc central en el seu treball, que també recorre a la descontextualització.

En defensa del fervor, Mostra col·lectiva de fotollibres, Nau Dents de Serra

Del dv. 16.10.26 al dg. 22.11.26
Gratuït
Comissariat: Montse Puig

HORARIS:
Divendres: de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Dos-cents anys després de la primera fotografia, les tecnologies i els processos de producció d’imatges han canviat radicalment. Els processos químics han estat substituïts pels sensors digitals i les fotografies circulen de manera constant i immediata. Malgrat aquesta transformació, continua existint una necessitat fonamental: mirar. ‘En defensa del fervor’ reuneix una selecció de fotollibres que exploren la capacitat de la fotografia per observar i qüestionar la realitat quotidiana. En lloc de centrar-se en grans esdeveniments, els autors dirigeixen la mirada cap a persones, llocs i experiències properes. Les obres permeten descobrir la complexitat, la fragilitat i la bellesa que poden existir en allò ordinari. No pretenen oferir respostes tancades ni interpretacions definitives, sinó que utilitzen seqüències, associacions i intuïcions visuals per generar lectures obertes. Cada fotollibre proposa així una experiència en què l’espectador participa en la construcció del sentit. En el marc del bicentenari de la fotografia, ‘En defensa del fervor’ posa en valor tant l’evolució del mitjà com la permanència d’un impuls essencial: mirar el món i tornar-lo a descobrir a través de les imatges.

MONTSE PUIG
Montse Puig (Blanes, 1965) és llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i va completar la seva formació amb tallers impartits per fotògrafs com Eduardo Momeñe, José Manuel Navia i Pablo Ortiz Monasterio, entre d’altres. La seva trajectòria professional ha estat vinculada a la fotografia des de diferents àmbits, tant des de la pràctica com des de la gestió i la producció editorial. Durant cinc anys va col·laborar amb el Departament d’Imatges de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on també va dissenyar i gestionar el laboratori fotogràfic. La seva relació amb els llibres i la fotografia la va portar, després de tretze anys treballant a RBA, a fundar Ediciones Anómalas l’any 2012. L’editorial està especialitzada en fotografia i va néixer amb la voluntat de construir un catàleg coherent i exigent. El seu catàleg combina autors amb una trajectòria consolidada i reconeixement internacional amb noves veus de l’escena fotogràfica contemporània.

Una Storia Italiana, Eva Rivas Bao,  Nau Dents de Serra

HORARIS:
Divendres: de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

MEDIACIÓ:
Dispositius de mediació.

‘Una Storia Italiana’, d’Eva Rivas Bao, recupera la figura d’Imane Fadil, model italo-marroquina i testimoni clau en el judici contra l’exprimer ministre italià Silvio Berlusconi. Fadil va denunciar els abusos de poder i l’explotació de les dones que tenien lloc a la residència privada del polític durant les conegudes festes «Bunga Bunga». L’any 2019, poc després d’anunciar la publicació del seu llibre, va morir als trenta-quatre anys en circumstàncies sospitoses. Per construir el projecte, Rivas Bao combina materials d’arxiu amb fotografies personals preses a casa de Fadil, a Milà. També utilitza intel·ligència artificial per recrear les «imatges absents» que Fadil havia descrit durant el judici, és a dir, escenes de les quals no existeix cap prova visual. El títol de l’obra prové d’una revista de propaganda publicada per Berlusconi. Rivas Bao parteix d’aquest material i d’aquella època per construir una història alternativa al voltant d’una memòria col·lectiva marcada per la incapacitat d’Itàlia d’afrontar el seu propi moment #MeToo.

EVA RIVAS BAO
Eva Rivas Bao (Milà, 2001) és una fotògrafa italo-argentina que explora la relació entre imatge i poder i les qüestions d’identitat configurades pels mitjans de comunicació. La seva pràctica parteix d’un enfocament documental clàssic que posteriorment es transforma mitjançant processos de postproducció. Les imatges són desmuntades i reconstruïdes, combinant gestos amateurs amb els codis visuals de la cultura popular. Aquest treball amb les anomenades imatges pobres amplia les possibilitats conceptuals i emocionals de la seva obra. La seva producció s’ha presentat en espais i esdeveniments com Swiss Photo Month (ECAL), Kassel Dummy Award 2025 i Fotodoks Munich 2025. També ha participat a Fotografia Europea en el marc del Premi Luigi Ghirri 2026. Recentment ha publicat Una Storia Italiana amb Skinnerboox.

Spin, Playmodes,  La Tèrmica

Del dv. 16.10.26 al dg. 29.11.26
Gratuït

HORARIS:
Divendres: de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

El moviment circular és present en diferents escales de la natura, des de les òrbites planetàries fins a l’espín de les partícules. Aquest moviment apareix sovint com a resultat d’un equilibri de forces. Spin trasllada aquesta idea a l’espai arquitectònic a través d’una videoprojecció de 270° que envolta el públic, situat al centre de la sala. L’arquitectura es converteix així en un espai continu de llum, moviment i so. La llum és l’element central de la instal·lació. Partícules que apareixen, creixen, vibren, s’interrompen i desapareixen construeixen una transformació contínua que no parteix de cap imatge preexistent. En el marc del festival Panoràmic 2026, que commemora els 200 anys de la invenció de la fotografia, aquesta relació amb la llum pren una dimensió especial. La fotografia neix de l’acció de la llum sobre un suport i permet conservar-ne una empremta; ‘SPIN’, en canvi, treballa amb una llum que es produeix i es transforma en temps real. La instal·lació no busca fixar la llum en una imatge, sinó presentar-la com un fenomen efímer que existeix, es modifica i desapareix en el mateix moment en què té lloc.

PLAYMODES
Playmodes Studio és un taller de recerca i artesania audiovisual fundat l’any 2006 per Eloi Maduell (1975) i Santiago Vilanova (1980). Formats en enginyeria informàtica, disseny gràfic i composició musical, desenvolupen projectes situats en la intersecció entre art, ciència, música i tecnologia. Treballen amb eines de programari i maquinari desenvolupades per ells mateixos i construeixen un llenguatge abstracte de música visual que es manifesta en instal·lacions immersives, escultures lumíniques, instruments cinètics, concerts audiovisuals i escenografies. La seva obra s’ha presentat en espais i contextos com Ars Electronica, ZKM Karlsruhe, ZFIL, el Gran Teatre del Liceu, l’Òpera de Copenhaguen, Sónar, Fête des Lumières, Signal Festival, Llum BCN, Vivid Sydney i LUMA New York. Han rebut reconeixements i premis d’institucions i certàmens com Ars Electronica, STARTS, LAUS i ADC Europe, el Guthman Musical Instrument Competition i, recentment, el Premi Alícia 2026.

Holy, Donna Ferrato, Nau Dents de Serra

Del dv. 16.10.26 al dg. 22.11.26
Gratuït
Comissariat: Tomeu Coll
Col·laboració: Casal Solleric i Ajuntament de Palma

HORARIS:
Divendres:de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

MEDIACIÓ:
Dispositius de mediació.

El contingut d’aquesta exposició pot ferir sensibilitats. Recomanada per a majors de 18 anys. 

Què significa fotografiar la violència íntima? I com es pot representar aquesta violència sense convertir-se en còmplice de la seva repetició? L’obra de Donna Ferrato parteix d’aquestes qüestions i d’una trajectòria de més de quatre dècades dedicada a documentar la violència amagada dins l’àmbit domèstic. La seva fotografia és també un testimoni de la lluita pels drets i de la resistència davant la violència estructural. El seu treball no busca ni embellir la violència ni convertir les persones fotografiades en víctimes. Les seves imatges actuen com una forma directa de resistència contra el patriarcat. El llibre ‘Living with the Enemy’ va contribuir a portar la violència domèstica a l’espai públic dels Estats Units i a generar una consciència social que fins aleshores no existia. El projecte també va contribuir al suport social i polític que va fer possible l’aprovació, l’any 1994, de la ‘Violence Against Women Act’ (VAWA). Posteriorment, a ‘Love and Lust’, Ferrato va explorar la llibertat sexual i el desig en comunitats liberals, ampliant el seu treball cap a altres aspectes de l’experiència femenina. ‘Holy’ recull aquesta tensió entre violència, amor, desig, fúria i lucidesa, i planteja la fotografia com una eina de resistència i transformació.

DONNA FERRATO
Donna Ferrato treballa des de fa més de quatre dècades per transformar la percepció social sobre la violència que té lloc dins l’àmbit privat. La seva càmera ha documentat la violència amagada darrere les portes de les llars i ha contribuït a convertir aquestes experiències en una realitat visible i pública. Va fundar una entitat sense ànim de lucre dedicada a sensibilitzar sobre la violència domèstica, recaptar fons per als refugis de víctimes i promoure l’educació pública sobre aquesta problemàtica arreu del món. ‘Living With the Enemy’, publicat per Aperture i reeditat quatre vegades, és una de les seves obres més emblemàtiques i una peça fonamental de la fotografia humanista. Les seves fotografies van contribuir al suport social i polític que va permetre l’aprovació de la Violence Against Women Act (VAWA) el 1994, una legislació federal que va transformar la resposta dels Estats Units davant la violència domèstica i les agressions sexuals.

TOMEU COLL
Tomeu Coll es va apropar a la fotografia a partir del seu interès per conèixer indrets llunyans del món. Aquesta inquietud es va convertir posteriorment en una activitat professional centrada en la documentació de territoris remots. Paral·lelament, ha desenvolupat una mirada sobre el seu propi lloc d’origen que va donar lloc al projecte ‘Badlands’, reconegut per ‘Smithsonian Magazine’ i exposat recentment al festival ‘Cortona On The Move’. Els seus projectes s’han exposat a Xangai, Pequín, Colònia, París, Roma i Arle. També col·labora amb publicacions com ‘Stern’, ‘Der Spiegel’, ‘The Guardian’ i ‘L’Illustre’, entre d’altres, i treballa sobre conflictes silenciats i territoris oblidats. Des de fa vint anys col·labora amb Donna Ferrato, amb qui ha cofundat els tallers ‘Erotic Eye Trilogy’ i ‘Sacred Eye’. En els darrers anys ha ampliat aquesta recerca incorporant també la tasca de comissari.