Projecció de “Faç a voluntat” de Sílvia Isaach

Videomàping arquitectònic que explora qüestions socials d’identitat i fa del concepte mal·leable de la bellesa l’actor principal de l’obra.

En la societat contemporània, la figura humana és pertot arreu i, amb ella, l’afany establert de l’ésser humà de veure’s a si mateix i de veure els altres. Però, quanta veracitat hi ha en les imatges que projectem del nostre ésser? Amb el fenomen de les xarxes socials, l’autoretrat ofereix una imatge parcial de la persona representada a través de filtres. Tecnologies dissenyades per mostrar la visió més afalagadora de la persona en qüestió i que popularitzen un determinat estàndard de bellesa amb absència de defectes i d’imperfeccions físiques. Un artifici que s’imposa i oculta l’enigma d’aquell rostre volent semblar el que no és i donant lloc a alter egos de natura mutable. Faç a la voluntat indaga en aquest ús de màscares que exploren la naturalesa performativa de la identitat en la qual les persones partícips exposen la seva vida en un joc continu entre l’artificialitat i la naturalitat. La forma és transitòria i es pot mudar a voluntat.

D’aquesta manera, el desenllaç del màping planteja un disseny experiencial en què la tecnologia digital permet que l’espectador modifiqui l’aspecte del rostre projectat i el contingut visual a través de la seva acció voluntària, mitjançant processos i algoritmes de composició visual generativa dissenyats per l’artista.

La música de l’espectacle està creada pel compositor Juan José Ochoa.