Mercè Ortega Ferrer

Projecte: Coser sin patrón y a mano mi segunda piel

Coser sin patrón y a mano mi segunda piel és el projecte de residència de Mercè Ortega aquí a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, una performance que pretén propiciar un espai per compartir i generar vincles amb altres dones. En aquest cas, cosiran juntes una mateixa peça, una activitat en què el fil facilitarà connexions per a la sororitat i la solidaritat. En l’acció ideada, dissenyada i conduïda per Mercè Ortega el fet de cosir es converteix en un acte simbòlic de reparació, transformació i redempció.  

 

Biografia

L’artista visual Mercè Ortega Ferrer (Barcelona, 1962) fa una obra que transita per diversos llenguatges i és permeable a la hibridació i a la interdisciplinarietat. La performance té un gran protagonisme a la seva obra i, generalment, està estretament relacionada amb el context. 

El seu treball sol partir de la seva experiència personal, que després eixampla i vincula al context sociocultural, des d’un pensament crític i compromès amb el discurs ecofeminista i anticapitalista. 

En la seva obra són recurrents temes com la identitat, la incomunicació, l’error, la vulnerabilitat i l’opressió. Es pot veure a les seves performances Mis cosas, feta al Centre d’Art La Capella dins de Barcelona producció 2021-22; Proyecto payasa – Mi segunda piel, en el Fòrum QUAM 2010, a la UB, i a Thambos 9, de l’ACVic, el 2010-11; Para preservar la identidad, a M. Art’06, de Martorelles, el 2006; ¿Y si no les gusto?, en el lliurament dels Premis literaris Montserrat Roig, a Martorelles, el 2005; Trascender, a NRW Maschinenhaus Essen – Produktionsort der Künste, d’Essen (Alemanya), el 2004; Vértigo, en el cicle 3X3 performance, a Barcelona, 2003; Frágil, en el Festival internacional de Performance de Barcelona eBent'02, el 2002; Culte a un error, a la Fundació Espais d'Art Contemporani, a Girona, el 2001, comissariada per Marta Pol i documentada a l’exposició del MACBA Acció. Una història provisional dels 90; i Sortida – Salida – Exit, una intervenció a l’espai espacio urbano dins l’exposición d’art públic Música per a camaleons incívics, impulsada pel Museu de Granollers, el 1999. 

 

Enllaços