Una imatge que engoleix, que xucla

Una imatge que engoleix, que xucla  

16.04.2026 – 7.06.2026 

Marta Cardellach, Oscar Moya Villanueva, Mercis Rossetti Caral, Laia Solé Coromina 

A cura de Caterina Almirall 

Inauguració: dijous 16 d'abril a les 19 h

Horari: Divendres de 17 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges d'11 a 14 h

L’exposició Una imatge que engoleix, que xucla – títol inspirat en la publicació Lo visible es un material inestable de l’artista Eva Lootz – aborda com l’art pot anticipar, evocar o insinuar qüestions i estructures latents, futuribles o que mantenen el seu caràcter potencial. Com es mostra allò que (encara) no existeix? Com es pot accedir a tot el que queda fora de l’angle de visió? 

A l’assaig Visión periférica, Marina Garcés repassa com, en termes filosòfics, al llarg dels segles el sentit de la visió ha estat transferit del regne del sensible al de la raó, de l’objectivitat i la categorització. Però Garcés també s’interroga sobre la possibilitat de recuperar una mirada segrestada pel capitalisme i el consum viral per tal de retornar-la al pla corporal, sensible i afectiu. Quines noves visualitats es desplegarien si ens acostéssim a allò que queda a les perifèries de la mirada des de la visió sensible? L’intangible es pot fer matèria? 

Caterina Almirall desplega una proposta curatorial formada per una selecció de projectes residents a Roca Umbert durant el 2025 que tensen i desdibuixen els límits de la visualitat i la representativitat. Les peces i imatges que proposen Marta Cardellach, Oscar Moya Villanueva, Mercis Rossetti i Laia Solé Coromina no només xuclen: rellisquen, rastregen, es modulen, assenyalen i revelen. 

Marta Cardellach (Terrassa, 1989) és fotògrafa i artista visual. Utilitza la imatge com a eina de recerca i com a pont d’acció cap a la realitat. Des d’una mirada íntima, els seus projectes se centren en la crítica social i en la vulnerabilitat de les persones, en relació amb el paper de la imatge i de la mirada. El seu treball s’ha exposat a Catalunya, Xile, Argentina i Suècia. Ha estat guardonada amb la Biennal Mollet Art 2024 (Museu Abelló) amb la instal·lació Glòria, els Premis Lacetània d’Art i Cultura d’Òmnium Bages, el primer premi de fotografia del Besmina Festival Barcelona i ha estat finalista de Mirades amb veu de Metges del Món. 

Oscar Moya Villanueva (Parets del Vallès, 1996) Durant els darrers anys ha sigut resident a Fabra i Coats: fàbrica de creació de Barcelona amb el projecte Floquet de Neu. Revisitar una icona de Barcelona. Aquest mateix projecte va ser seleccionat a la convocatòria Sala d’Art Jove Creació 2024 i el resultat de la recerca va formar part de l’exposició Un paisatge reverberant, laberíntic, fangós, dens i estrellat. El projecte també formarà part del programa Temporals. Darrerament, també ha participat en l’exposició d’obres finalistes del Premi Antoni Vila Casas Escultura 2024, a la mostra Augurio. La forma ha aparecido como rastro, dins del Festival Art Nou, a Distensions #4 Coral a l’auditori del convent del MACBA i a Habitar teixits a Segundo Espacio. Actualment, és artista resident a Roca Umbert amb el projecte ¿Quién produce y para quién?.  

Mercis Rossetti Caral (Barcelona, 1989) és artista i comissaria. És llicenciada en Belles Arts (UB), màster en Creació Artística: Realismes i Entorns (UB) i màster en Gestió d’indústries creatives i culturals (UPF). Va estudiar fotografia de gran format a la International Center of Photography School de Nova York. La seva obra ha participat en diversos festivals com LA NUU (Rubí), el Festimatge (Calella), el VilaPensa (Vilafranca del Penedès) o el TerraTecaTraca (Catalunya) i ha estat exposada a diferents museus i centres d’art com La Fundació Guinovart (Agramunt), La Fundació Úniques (Barcelona), el Museu Etnològic i de cultures del món (Barcelona). És sòcia-editora de l’editorial d’obra gràfica Tinta Invisible de Barcelona. Va publicar el seu primer llibre Aptos del rey Vol. I, l’any 2024. Actualment, està exposant el seu projecte Caminar sobre l’aigua a Can Manyé, espai d’art i creació d’Alella i és artista resident a Roca Umbert amb el projecte Esdevenir Llangardaix Jesucrist.  

Laia Solé Coromina (Vic, 1976) ha estat resident a Roca Umbert els tres darrers anys amb treballs que exploren la materialitat de les imatges i el potencial poètic i crític que emergeix quan es debilita la funció de registre de les imatges. Va iniciar la seva trajectòria artística a Granollers en el context del programa INcívics i del premi d'escultura Ciutat de Granollers. Actualment, exposa al Museu d'Art de la Pell (Vic, 2026). El seu treball s'ha pogut veure al Festival Panoràmic (2025), a la Sala Zero de Roca Umbert (Granollers, 2025), Drawing Center (Nova York, 2015), Cuchifritos Gallery (Nova York, 2016), Fundació Chirivella-Soriano (València, 2015), Arts Santa Mònica (Barcelona, 2011), entre d'altres. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2000), i doctora per Teachers College a Columbia University a Nova York (2018).   

Caterina Almirall (Barcelona, 1986)  és curadora independent i professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Des de la curadoria centra les seves investigacions en el fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès en allò que és màgic i ritual en l'art. També col·labora amb artistes i col·lectius desenvolupant acompanyaments, projectes de recerca, creació i escriptura.  

Imatge gràfica de Mònica Ruiz Revuelta
Organitza i produeix Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts i Ajuntament de Granollers
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya